La necessitat d’una alternativa política a la ciutat de Barcelona
La necessitat d’una alternativa política a la ciutat de Barcelona
Por Oscar Simón, Martes, 4 de Agosto de 2009
El govern de l PSC, recolzat per diferents maneres per ICV-EUiA i ERC s’esgota. Aquests govern que ja dura 30 anys ha construït un model de ciutat que encarna a escala local les polítiques neoliberals del Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional, la Organització Mundial del Comerç o la Unió Europea. Un model basat en tres eixos.
El primer, l’aliança entre l’ajuntament i grans grups empresarials i financers, com la cambra de Comerç, el Consorci de la Zona Franca, el gremi d’hotelers i la Caixa de Pensions principalment. Aquesta aliança ha conduït a la privatització dels serveis públics, com el subministrament d’aigua, la recollida d’escombreries, i més darrerament el servei de Tramvia o el Bicing. El segon ha estat un disseny urbanístic centrat en la construcció de grans infraestructures necessàries pel gran capital i finançades mitjançant la construcció d’habitatge privat, fet que ha conduit a la paradoxa que Barcelona compti amb més de 100.000 habitatges buits i a la vegada sigui la segona ciutat amb l’habitatge més car de l’Estat i la primera dins dels Països Catalans. El tercer eix ha estat el llançament de Barcelona com a gran destí turístic mitjançant l’organització de grans esdeveniments com el Fòrum de les Cultures. D’aquesta manera la ciutat s’ha convertit en un gran parc temàtic on la majoria de la gent quedem relegats al paper de figurants.
Perquè una CUP?
Les classes populars de Barcelona estan fartes del govern actual, de la seva poca capacitat per garantir el dret a l’habitatge i al treball, així com de garantir el dret a viure a una ciutat saludable. Front al fracàs de l’esquerra reformista i la seva fulla de ruta per construir un model de ciutat socialment justa, sorgeix a la vegada la necessitat i l’oportunitat de bastir una alternativa municipal de caràcter anticapitalista i independentista. Ha arribat el moment que tota la gent que va estar contra la desfilada militar, el Banc Mundial, l’Europa del Capital i de la Guerra, pel dret a un habitatge digne, per l’ús social de l’espai públic, contra la monarquia… doni un pas endavant i planti batalla política. No es pot deixar ni un pam de terreny sense disputar, es necessari canviar el rumb polític de la ciutat, si no serà la dreta de CiU qui continuï realitzant les polítiques del govern actual. Per realitzar aquesta tasca necessitem una eina política. Les diferents Candidatures d’Unitat Popular venen demostrant que allà on són les cosses canvien tan pel que fa a la impunitat dels polítics professionals com sobretot les condicions de vida dels treballadors i treballadores. Barcelona no té perquè ser diferent. Fa anys que centenars de persones coincideixen constantment en diferents mobilitzacions i campanyes; per tant és del tot factible que arribar a un acord ampli per bastir una Candidatura d’Unitat Popular que reflecteixi aquesta pluralitat i a la vegada sigui una eina útil per entrar a l’ajuntament.
El projecte CUP de Barcelona no va encaminat a construir un altre partit com els altres on uns quants professionals del marketing dissenyen els programes electorals, els eslògans i escriuen els discursos. Vol ser un projecte bastit des de la base on la democràcia estigui garantida realment. On totes les persones que hi participin puguin aportar les seves idees per canviar el rumb de la ciutat.
Que hem de fer amb els 100.000 pisos buits? Per què el Tram Baix ha d’estar privatitzat? Per què no podem triar directament els regidors de districte si des de els 1984 figura en el programa de la majoria dels partits? Per què hem de permetre es produeixen 15 desnonaments diaris? Per què hem de consentir que tots els pàrkings estiguin privatitzats? Per què estar l’espai públic esta al servei de les empreses hoteleres i és il•legal el seu us social? Per què una persona que cobra 700€ ha de pagar el mateix per un bitllet de metro que una que cobra 2000?
Oscar Simón és militant d’En lluita